27 Gen 2017
"Propera parada: Lesseps !"
Aquesta setmana us parlarem de un dels nostres més il•lustres compatriotes que van viure aquí a Barcelona, el diplomàtic i empresari Ferdinand de Lesseps (1805-1894). Si molts habitants de Barcelona només poden tenir una idea vaga de la personalitat del que va ser l’impulsor de la construcció del Canal de Suez, el nom de Lesseps és conegut de gairebé tothom aquí: molts han passat per la Plaça Lesseps, servida per una parada de metro del mateix nom, i els mes francòfils coneixen la prestigiosa Ecole Française Ferdinand de Lesseps, fundada per l'excònsol general de França qui havia guanyat els cors dels barcelonins durant l'aixecament popular de 1842.
En 1849, en l'apogeu de la seva carrera diplomàtica, l'emissari va ser encarregat d'una missió de conciliació entre els republicans en el poder a Roma i el Vaticà. Finalment desautoritzat per Napoleó III, en el tumultuós context de les Guerres d'Unificació d'Itàlia, ell va ser acusat de connivència amb l'enemic i anomenat a comparèixer davant l'Assemblea i el Consell d'Estat. Ferdinand de Lesseps va publicar diversos escrits en resposta a aquestes acusacions. L'últim d'ells va ser aquesta rara memòria, de la qual ens complau presentar-los un exemplar de l'edició original, en una preciosa enquadernació en pell ornamentada de l'època. El llibre constitueix, en certa mesura, el testament diplomàtic de l'home que, profundament ferit per la injustícia de la qual es considerava víctima, posaria fi a una carrera diplomàtica per la qual el seu nom és ara conegut per tots els habitants de Barcelona.
En 1849, en l'apogeu de la seva carrera diplomàtica, l'emissari va ser encarregat d'una missió de conciliació entre els republicans en el poder a Roma i el Vaticà. Finalment desautoritzat per Napoleó III, en el tumultuós context de les Guerres d'Unificació d'Itàlia, ell va ser acusat de connivència amb l'enemic i anomenat a comparèixer davant l'Assemblea i el Consell d'Estat. Ferdinand de Lesseps va publicar diversos escrits en resposta a aquestes acusacions. L'últim d'ells va ser aquesta rara memòria, de la qual ens complau presentar-los un exemplar de l'edició original, en una preciosa enquadernació en pell ornamentada de l'època. El llibre constitueix, en certa mesura, el testament diplomàtic de l'home que, profundament ferit per la injustícia de la qual es considerava víctima, posaria fi a una carrera diplomàtica per la qual el seu nom és ara conegut per tots els habitants de Barcelona.
20 Gen 2017
D'una inauguració a una altra
Mentres el món està pendent de la cerimònia a Washington, D.C., en el dia en què, per cert, és l'aniversari del naixement del rei Carlos III d'Espanya (20 de gener de 1716 - 14 de desembre de 1788), hem decidit evocar una altra inauguració.
Ens complau presentar-vos una còpia del Triumpho mayor de Alcides (1760), obra que el poeta granadí Francisco Scotti Fernández de Còrdova (1704-1770) va compondre per a les celebracions de la coronació del monarca espanyol, i que va ser impresa pel mestre tipògraf Joaquín Ibarra.
L'obra d’en Scotti és una obra teatral d'inspiració clàssica, protagonitzada per grans figures de la mitologia grega com Teseu o les Amazones, i que culmina en una apoteosi de cançons i balls dedicats a la glòria del rei i la reina, María-Amelia de Sajonia. Interessantment, la lloa introductòria esta protagonitzada per encarnacions alegóricas de virtuts com la Lleialtat, la Justícia, el Valor, el Mèrit, la Liberalitat, l'Enginy o la Benignitat
Tant de bo aquestes virtuts acompanyin també l'entrada en funcions del 45.o President dels Estats Units d'Amèrica, la independència del qual va ser facilitada per l'acció del mateix Carlos III.
Ens complau presentar-vos una còpia del Triumpho mayor de Alcides (1760), obra que el poeta granadí Francisco Scotti Fernández de Còrdova (1704-1770) va compondre per a les celebracions de la coronació del monarca espanyol, i que va ser impresa pel mestre tipògraf Joaquín Ibarra.
L'obra d’en Scotti és una obra teatral d'inspiració clàssica, protagonitzada per grans figures de la mitologia grega com Teseu o les Amazones, i que culmina en una apoteosi de cançons i balls dedicats a la glòria del rei i la reina, María-Amelia de Sajonia. Interessantment, la lloa introductòria esta protagonitzada per encarnacions alegóricas de virtuts com la Lleialtat, la Justícia, el Valor, el Mèrit, la Liberalitat, l'Enginy o la Benignitat
Tant de bo aquestes virtuts acompanyin també l'entrada en funcions del 45.o President dels Estats Units d'Amèrica, la independència del qual va ser facilitada per l'acció del mateix Carlos III.
