El Blog

Estimats lectors, el silenci d'aquest bloc ha durat massa temps!

Des de la darrera vegada que parlem, ha corregut molta aigua sota el pont (tot i l'actual sequera a Europa). Sí, els dies dramàtics de confinament sanitari han quedat enrere, i L'amor als llibres en temps de Covid-19, una secció d'aquest bloc dissenyada per fer el meu aïllament (i el seu) menys dolorós, ja és un vell record. Però també hi ha el frenesí sense par del món modern, que substitueix ràpidament una angoixa per una altra i que, després d'haver fet sonar la campana als quatre punts cardinals, ja ha passat a moltes altres coses.

"Tempus fugit". Un es pregunta si és el temps el que fuig, o si no som més aviat nosaltres.

Mentre parlo, és l'anomenada "Intel·ligència Artificial" (IA) la que està d'actualitat. La més famosa, el nom de la qual lleugerament robòtic sembla témer-se que arribi a ser tan immortal com el de Plató, Shakespeare o Einstein, acaba de ser declarada persona non grata a Itàlia, després d'haver estat prohibida a quatre països ben coneguts pel seu incomparable paper de Sospitosos Habituals a la política internacional: China, Corea del Nord, Iran i Rússia. Cal reconèixer a Itàlia la seva valentia, ratlla en la temeritat, en unir-se a una companyia semblant. Però no és l'única preocupada per l'avenç de la intel·ligència artificial a les nostres democràcies. Gairebé alhora, alguns multimilionaris coneguts i menys coneguts acaben de signar una petició en què demanen una "suspensió temporal" dels avenços de la intel·ligència artificial, perquè considera que amenaçaria l'equilibri del món. Sembla mentida que aquests senyors hagin pogut participar a l'allau de tecnologies que han revolucionat les nostres vides (i no sempre per millor) en els darrers trenta anys.

Aquest bloc no pretén ser un fòrum militant, i espero que aquells de vosaltres que tinguin una percepció diferent del que dic al paràgraf anterior em perdonin per no poder ser el seu paladí en aquest tema. Afortunadament, el meu propòsit no és polemitzar: més aviat volia abordar una qüestió sobre la qual tinc una mica més d'experiència: la del lloc de la intel·ligència artificial al nostre món de bibliòfils.

La història de la ciència bibliogràfica és la d'una florida lent, que ha permès passar d'una llista gairebé indiscriminada de llibres a l'elaboració de repertoris extremadament ben documentats que cobreixen, de manera més o menys específica, mil aspectes dels llibres antics i rars . Autors, temes, llocs i dates d'impressió, tallers d'impressió, tiratges i papers, il·lustradors, traductors, enquadernacions, procedències, etc. La llista és llarga, tan vast és l'univers del llibre imprès des de l'origen.

Per exemple, coneix el National Union Catalogue? Es tracta d'un extraordinari projecte editorial que recull tots els llibres impresos abans del 1956 que es troben a les biblioteques de conservació públiques i universitàries dels Estats Units. Recordo quan el consultàvem a la llibreria utilitzant un voluminós i prehistòric lector de microfitxes que reproduïa íntegrament els set-cents cinquanta-quatre volums en foli de l'edició impresa.

La tecnologia de la informació ha suposat una contribució inestimable a aquest esforç benedictí per classificar els llibres. Avui, gràcies al desenvolupament d'Internet, no només podem consultar molts catàlegs col·lectius nacionals, que ofereixen una perspectiva més àmplia que el National Union Catalogue, sinó que sovint podem cercar en el contingut dels llibres. I ara l'arribada de la intel·ligència artificial està ampliant exponencialment les possibilitats de la informàtica, aportant avenços molt significatius a aquestes eines de cerca.

En efecte, el reconeixement de caràcters, la detecció de patrons lingüístics complexos i el remenat de quantitats gegantines d'informació ara permeten fer descobriments sensacionals que haurien estat impossibles fa només uns anys.

Fa dos mesos es va anunciar que una obra de teatre manuscrita i anònima conservada a la Biblioteca Nacional de Madrid s'atribuïa al gran dramaturg espanyol Lope de Vega. Aquest resultat es va obtenir amb l'ajuda de diverses eines d'intel·ligència artificial, que van ser capaces de desxifrar el manuscrit i comparar-lo amb la base de dades de models lingüístics.

Al meu humil nivell, només em puc congratular que el coneixement dels llibres antics i rars adquireixi noves dimensions que obrin noves portes. Què hi poden retreure els detractors de la intel·ligència artificial? Per part meva, em fa molta pena pensar que amb les nostres eines bibliogràfiques convencionals aquest manuscrit de Lope de Vega seguiria dormint, ignorat per tots, en el fons d'un traster.

Tinc una petita anècdota personal sobre aquest tema.

Fa uns quants mesos, el Syndicat de la Librairie Ancienne et Moderne em va honrar amb un "retrat de llibreter". Em van convidar a descriure la meva trajectòria professional i les meves aspiracions a l'apassionant món de les llibreries de llibres rars, així que vaig dedicar el primer paràgraf a evocar la meva vida amb els llibres antics "des de la infància".

Els llibres antics formen part de la meva vida des de la infància. Tot i que els meus pares van fundar inicialment una llibreria a París el 1969, poc després van decidir dirigir-la des de casa, cosa que va omplir les nostres successives cases (els meus pares es van mudar diverses vegades) d'enquadernacions antigues, fulletons, lligalls de documents i manuscrits de tota mena. Això no em va convertir en bibliòfil en pantalons curts, ja que primer vaig ser lector i la meva curiositat pels llibres antics no es va despertar fins a l'edat adulta, però la seva presència silenciosa al meu costat des d'una edat primerenca va tenir l'efecte d'establir una mena de familiaritat natural entre nosaltres. Continuar la meva vida entre llibres no va ser ni una elecció ni una vocació, sinó més aviat el que jo anomenaria “una manera de ser”.

Què té a veure amb la intel·ligència artificial? Doncs aquí ho tenen:

Fa poc, Google em va avisar que una obra antiga conservada a la Bibliothèque Municipale de Lió apareixia associada al meu nom als registres de Google Books. Com saben, aquesta poderosa empresa s'ha compromès a digitalitzar un gran nombre de llibres conservats a col·leccions públiques de tot el món, posant-ne el contingut a disposició del públic. Gràcies a una tecnologia molt avançada de reconeixement de caràcters, també és capaç dindexar el contingut daquests llibres, i fins i tot les inscripcions manuscrites que contenen.

La foto que il·lustra aquest bloc va ser treta de Google Books, que va detectar la meva firma en una de les guardes d'aquest llibre. Va endevinar la intel·ligència artificial de Google Books que jo era un nen quan vaig escriure el meu nom a llapis en aquest llibre antic? Té imaginació? Em pot veure? Assegut a terra, traient la llengua i escrivint el meu nom en un llibre antic que havia "agafat prestat" als meus pares (sacrilegi!), un llibre antic que els meus pares vendrien més tard, ignorants de la meva malifeta, a la Bibliothèque Municipale de Lió. El seu conservador de llavors, el Sr. Parguez, era un dels seus clients més fidels... La intel·ligència artificial pot explicar una història així? No puc evitar dubtar-ho.

El que els puc dir sense dubtar-ho un sol segon, en qualsevol cas, (parafrasejant Guillaumet rescatat dels Andes, per als que hagin llegit Saint-Ex), és que l'emoció que vaig sentir en descobrir aquestes línies matusserament escrites. .. cap màquina podrà sentir-la mai.

I no puc evitar somriure en pensar que als meus cinquanta-dos anys, després de més de trenta en el comerç del llibre i milers de llibres rars els camins dels quals han passat per les meves mans, Google Books només m'associa amb un sol llibre antic. aquell en què vaig escriure el meu nom quan tenia cinc anys! Quina ironia...

I vostè? Què opina de la intel·ligència artificial i els llibres antics?

Uns enllaços:

Lope de Vega

El retrat de llibreter de l'SLAM

El llibre de la Biblioteca de Lió digitalitzat a Google Books

En homenatge al mestre satíric i virtuós del llenguatge Francisco de Quevedo Villegas, nascut tal dia com avui l'any 1580, els presentem un bell exemplar d'una raríssima impressió sevillana dels seus famosos "Sueños y Discursos", publicats per primera vegada a Barcelona en 1627. Aquesta versió lleugerament expurgada va ser editada per un amic de l'autor, amb el seu consentiment, i publicada amb un títol alternatiu per evitar la censura.

“Estimado lector, que Dios lo proteja de los libros malos, la policía y las mujeres regañonas, con la cara lívida y el cabello rubio.”

Després de la presa de la Bastilla, no hem pogut resistir el plaer de presentar-los aquesta sèrie de litografies de les barricades de la Revolució de Juliol de l’any 1830 ! Aquesta visió heroica és la del pintor Hyppolite Bellangé (1800-1866), un especialista en escenes de batalla, del que les pintures de l'epopeia napoleònica són molt conegudes !

Tal dia com avui, fa poc més de set segles, va néixer el gran Petrarca!
En homenatge al fundador de l'Humanisme, els presentem aquesta rara i bella edició de Venècia ((Il Petrarcha, Venegia, Bernardino Bindoni Milanese, 1543), il•lustrada amb 6 figures i un retrat del mestre gravats en fusta, i vestida en la seva enquuadernació de pergamí de l'època!

"[L]ibri medullitus delectant, colloquuntur, consulunt et viva quadam nobis atque arguta familiaritate iunguntur, neque solum se se lectoribus quisque suis insinuat, sed et aliorum nomen ingerit et alter alterius desiderium facit. » (Epistolae de Rebus Familiaribus, III, 18)

En vespres del Dia de la Bastilla, els convidem a descobrir una crònica detallada dels esdeveniments i debats que van tenir lloc durant els primers mesos de la Revolució Francesa, des de la creació de l'Assemblea Nacional fins a setembre de 1789 (“Mémoires historiques, critiques et politiques de la Révolution de France avec toutes les opérations de l'Assemblée Nationale”, París, chez l'Auteur, Bleuet, et Potier de Lille, 1790).
El seu autor, Nicolas de Basseville (1753-1793) va ser editor del Mercure National i després diplomàtic a Itàlia; va morir a Roma com un màrtir de la jove República, linzat per una multitud alçada pel clergat papal contra els símbols de la Revolució Francesa!

Una bell exemplar en enquadernació d'època, il•lustrat amb un gravat de l'assalt a la Bastilla!

...Ara que ha arribat l'estiu, no somiem totes i tots amb passar la nit mirant els estels, lluny de la ciutat? Per celebrar l'arribada de l'estació favorita dels astrònoms aficionats, els presentem les obres d'un afeccionat tan apassionat i diligent en la seva observació que un cràter de la Lluna porta ara el seu nom: Johann Philipp von Wurzelbau (1651-1725)!

Algú ha vist el meu telescopi?

En homenatge a les nombroses dones impressores la identitat de les quals va ser reduïda sovint a la de "esposa de" o "vídua de l'impressor", i amb motiu del Dia Internacional de les Vídues de matí, els presentem uneix bella edició del famós llibre d'emblemes del pintor flamenc Otto van Veen, imprès per Anna Margaretha Blanckaert (1670-1750), vídua de l'impressor Henrico Verdussen. Falta en les portades de les obres que va editar el nom d'aquesta gran dona impressora que ni tan sols s'esmenta en la majoria de les bibliografies....

Perquè “nomenar és mostrar” i perquè “no es neix *vídua de*, n'esdevé”, insistim a repetir el seu nom : Anna Margaretha Blanckaert !

Nascut el 15 de juny de l'any 1755, el químic i diputat revolucionari Antoine-François de Fourcroy va ser un dels fundadors dels Annales de Chimie, una revista fonamental en la divulgació dels principis de la química moderna.

En el seu honor, els presentem una raríssima col·lecció completa de 50 volums de la primera sèrie de publicacions (1789-1815), en encantadora enquadernació d'època.

Un veritable monument!