El Blog

Estimades lectoras y estimats lectors, el silenci d'aquest bloc ha durat massa temps!

Des de la darrera vegada que parlem, ha corregut molta aigua sota el pont (tot i l'actual sequera a Europa). Sí, els dies dramàtics de confinament sanitari han quedat enrere, i L'amor als llibres en temps de Covid-19, una secció d'aquest bloc dissenyada per fer el meu aïllament (i el seu) menys dolorós, ja és un vell record. Però també hi ha el frenesí sense par del món modern, que substitueix ràpidament una angoixa per una altra i que, després d'haver fet sonar la campana als quatre punts cardinals, ja ha passat a moltes altres coses.

"Tempus fugit". Un es pregunta si és el temps el que fuig, o si no som més aviat nosaltres.

Mentre parlo, és l'anomenada "Intel·ligència Artificial" (IA) la que està d'actualitat. La més famosa, el nom de la qual lleugerament robòtic sembla témer-se que arribi a ser tan immortal com el de Plató, Shakespeare o Einstein, acaba de ser declarada persona non grata a Itàlia, després d'haver estat prohibida a quatre països ben coneguts pel seu incomparable paper de Sospitosos Habituals a la política internacional: China, Corea del Nord, Iran i Rússia. Cal reconèixer a Itàlia la seva valentia, ratlla en la temeritat, en unir-se a una companyia semblant. Però no és l'única preocupada per l'avenç de la intel·ligència artificial a les nostres democràcies. Gairebé alhora, alguns multimilionaris coneguts i menys coneguts acaben de signar una petició en què demanen una "suspensió temporal" dels avenços de la intel·ligència artificial, perquè considera que amenaçaria l'equilibri del món. Sembla mentida que aquests senyors hagin pogut participar a l'allau de tecnologies que han revolucionat les nostres vides (i no sempre per millor) en els darrers trenta anys.

Aquest bloc no pretén ser un fòrum militant, i espero que aquells de vosaltres que tinguin una percepció diferent del que dic al paràgraf anterior em perdonin per no poder ser el seu paladí en aquest tema. Afortunadament, el meu propòsit no és polemitzar: més aviat volia abordar una qüestió sobre la qual tinc una mica més d'experiència: la del lloc de la intel·ligència artificial al nostre món de bibliòfils.

La història de la ciència bibliogràfica és la d'una florida lent, que ha permès passar d'una llista gairebé indiscriminada de llibres a l'elaboració de repertoris extremadament ben documentats que cobreixen, de manera més o menys específica, mil aspectes dels llibres antics i rars . Autors, temes, llocs i dates d'impressió, tallers d'impressió, tiratges i papers, il·lustradors, traductors, enquadernacions, procedències, etc. La llista és llarga, tan vast és l'univers del llibre imprès des de l'origen.

Per exemple, coneix el National Union Catalogue? Es tracta d'un extraordinari projecte editorial que recull tots els llibres impresos abans del 1956 que es troben a les biblioteques de conservació públiques i universitàries dels Estats Units. Recordo quan el consultàvem a la llibreria utilitzant un voluminós i prehistòric lector de microfitxes que reproduïa íntegrament els set-cents cinquanta-quatre volums en foli de l'edició impresa.

La tecnologia de la informació ha suposat una contribució inestimable a aquest esforç benedictí per classificar els llibres. Avui, gràcies al desenvolupament d'Internet, no només podem consultar molts catàlegs col·lectius nacionals, que ofereixen una perspectiva més àmplia que el National Union Catalogue, sinó que sovint podem cercar en el contingut dels llibres. I ara l'arribada de la intel·ligència artificial està ampliant exponencialment les possibilitats de la informàtica, aportant avenços molt significatius a aquestes eines de cerca.

En efecte, el reconeixement de caràcters, la detecció de patrons lingüístics complexos i el remenat de quantitats gegantines d'informació ara permeten fer descobriments sensacionals que haurien estat impossibles fa només uns anys.

Fa dos mesos es va anunciar que una obra de teatre manuscrita i anònima conservada a la Biblioteca Nacional de Madrid s'atribuïa al gran dramaturg espanyol Lope de Vega. Aquest resultat es va obtenir amb l'ajuda de diverses eines d'intel·ligència artificial, que van ser capaces de desxifrar el manuscrit i comparar-lo amb la base de dades de models lingüístics.

Al meu humil nivell, només em puc congratular que el coneixement dels llibres antics i rars adquireixi noves dimensions que obrin noves portes. Què hi poden retreure els detractors de la intel·ligència artificial? Per part meva, em fa molta pena pensar que amb les nostres eines bibliogràfiques convencionals aquest manuscrit de Lope de Vega seguiria dormint, ignorat per tots, en el fons d'un traster.

Tinc una petita anècdota personal sobre aquest tema.

Fa uns quants mesos, el Syndicat de la Librairie Ancienne et Moderne em va honrar amb un "retrat de llibreter". Em van convidar a descriure la meva trajectòria professional i les meves aspiracions a l'apassionant món de les llibreries de llibres rars, així que vaig dedicar el primer paràgraf a evocar la meva vida amb els llibres antics "des de la infància".

Els llibres antics formen part de la meva vida des de la infància. Tot i que els meus pares van fundar inicialment una llibreria a París el 1969, poc després van decidir dirigir-la des de casa, cosa que va omplir les nostres successives cases (els meus pares es van mudar diverses vegades) d'enquadernacions antigues, fulletons, lligalls de documents i manuscrits de tota mena. Això no em va convertir en bibliòfil en pantalons curts, ja que primer vaig ser lector i la meva curiositat pels llibres antics no es va despertar fins a l'edat adulta, però la seva presència silenciosa al meu costat des d'una edat primerenca va tenir l'efecte d'establir una mena de familiaritat natural entre nosaltres. Continuar la meva vida entre llibres no va ser ni una elecció ni una vocació, sinó més aviat el que jo anomenaria “una manera de ser”.

Què té a veure amb la intel·ligència artificial? Doncs aquí ho tenen:

Fa poc, Google em va avisar que una obra antiga conservada a la Bibliothèque Municipale de Lió apareixia associada al meu nom als registres de Google Books. Com saben, aquesta poderosa empresa s'ha compromès a digitalitzar un gran nombre de llibres conservats a col·leccions públiques de tot el món, posant-ne el contingut a disposició del públic. Gràcies a una tecnologia molt avançada de reconeixement de caràcters, també és capaç dindexar el contingut daquests llibres, i fins i tot les inscripcions manuscrites que contenen.

La foto que es mostra a continuació va ser treta de Google Books, que va detectar la meva firma en una de les guardes d'aquest llibre. Va endevinar la intel·ligència artificial de Google Books que jo era un nen quan vaig escriure el meu nom a llapis en aquest llibre antic? Té imaginació? Em pot veure? Assegut a terra, traient la llengua i escrivint el meu nom en un llibre antic que havia "agafat prestat" als meus pares (sacrilegi!), un llibre antic que els meus pares vendrien més tard, ignorants de la meva malifeta, a la Bibliothèque Municipale de Lió. El seu conservador de llavors, el Sr. Parguez, era un dels seus clients més fidels... La intel·ligència artificial pot explicar una història així? No puc evitar dubtar-ho.




El que els puc dir sense dubtar-ho un sol segon, en qualsevol cas, (parafrasejant Guillaumet rescatat dels Andes, per als que hagin llegit Saint-Ex), és que l'emoció que vaig sentir en descobrir aquestes línies matusserament escrites. .. cap màquina podrà sentir-la mai.

I no puc evitar somriure en pensar que als meus cinquanta-dos anys, després de més de trenta en el comerç del llibre i milers de llibres rars els camins dels quals han passat per les meves mans, Google Books només m'associa amb un sol llibre antic. aquell en què vaig escriure el meu nom quan tenia cinc anys! Quina ironia...

I vostè? Què opina de la intel·ligència artificial i els llibres antics?

Uns enllaços:

Lope de Vega

El retrat de llibreter de l'SLAM

El llibre de la Biblioteca de Lió digitalitzat a Google Books

Fa uns anys, un dels meus clients em va preguntar la meva opinió sobre el llibre antic com a inversió. Us adjunto uns extractes de la resposta que li vaig fer arribar en aquest moment:

La idea del llibre antic i rar vist com a inversió tendeix a dividir la comunitat dels llibreters professionals. La International League of Antiquarian Booksellers (ILAB) (a la qual som doblement afiliats, a través de les associacions espanyola i francesa) inclou en particular, des de fa uns anys, la recomanació pels seus socis de no incitar a considerar el llibre antic com una inversió o de no asimilar-lo a un producte financer. Semblant prudència es comprensible si es pensa en algunes aventures com Aristophil Malgrat això, la dimensió patrimonial, en tots els sentits de la paraula, del llibre antic semble evident i els compradors de llibres rars alimentan, en la seva inmensa majoria, l'esperança de que la seva ultima adquisició guanyará valor en el futur (o que, com a mínim, no perdrá valor).

Recordem unes idees preliminars:

• En termes generals, el valor dels llibres antics tendía antiguament a incrementar-se amb el temps, lo que respondía a certa llogica si penseu que la raresa també tendeix a créixer amb el temps.
  


• Fa uns vint anys, el mercat del llibre antic va començar a convertir-se en global, amb la revolució de l'internet que va posar a l'abast de tothom millons de llibres rars en tot el món.
  Quins efectes va produïr el desenvelopament de l'internet en el mercat del llibre antic? Son obviament multiples y l'objetiu d'aquesta petita visió general no es d'oferir un informe complet pero m'agradaria insistir en dues consequències importants: 1). L'accès al món virtual va proporcionar a tots uns coneixaments que fins aquest moment només estavan a l'abast d'un petit nombre d'erudits, de bibliotecaris professionals i de llibreters experimentats. 2). La redefinició de la idea de raresa amb la presa en compte de l'internet amb una nova eina indispensable per mesurar la disponibilitat de qualsevol títol y el seu preu. Abans la aparició de l'internet, res podia remplaçar l'experiència i fins i tot els llibreters més experimentats podian arrivar a tenir una visió incompleta del mercat.


• Com tots els mercats (i també el mercat dels productes financers) el mercat del llibre antic està subjecte a conjunctures i modes que poden ser dificils de preveure. Tant és així que és impossible considerar-lo com una entitat unica amb moviments ordenats.


• Avui dia, el mercat del llibre antic segueix perturbat per la revolució de l'internet. Per exemple alguns llibres rars es troben actualmente disponibles a la venda en varios exemplars, lo que impulsa generalment el seu preu a la baixa pero es tracta probablement d'un moviment temporal y després d'algun temps (pot ser deu anys més?) el preu d'aquests llibres pot ser que torni a pujar perquè els pocs exemplars actualment disponibles ya no es trobarán en el mercat en el mateix moment.


• Malgrat la revolució de l'internet, alguns llibres extremadament rars i importants abastan encara preus elevats en subhastes i una ràpida ullada als catàlegs de llibreters i les fires de llibres rars, mostra que nombrosos llibres antics d'alt nivell segueixen abastant preus molt elevats.

Què s'ha de pensar doncs del potencial actual dels llibres antics com a inversió?

La meva resposta és: si, alguns llibres antics poden ser una inversió que pot eventualment arribar a generar beneficis significatius després d'una o dos décades (deu o vint anys). Dit aixó, no és una inversió sense riscos. En aquesta perspectiva, valoraría el risc de perdre calers des de "moderat" fins a "relativament alt", segons varios factors: qui us assessora, sobre quin tema voleu coleccionar, etc.

Alguns consells:

• No penseu solament como un inversor. Atribuïu un valor y sigueu preparats en pagar un preu per viure la vostra passió de bibliofilia. La idea hauria de ser de comprar llibres que valen el preu que els pagueu en el moment de la seva compra i de mantenir una política de compra ordenada que disminueixi el risc de veure el valor de la vostra inversió reduïr-se significativament en el futur. Obtenir un retorn de la vostra inversió hauria de ser la guinda del pastís, ¡no el pastís!


• Sigueu selectius: Intenteu definir la perspectiva de la vostra colecció amb unes paraules, aleshores intenteu reduïr aquestes paraules a una combinació que pot arribar a convertir l'enfoc de la vostra collecció en únic y reconeixible pero sense quedar fora del vostre abast.


• Agafeu el temps de crear i consolidar una relació personal amb un grapat de llibreters experimentats. Els professionals de ILAB són generalment extremadament fiables i experimentats i si voleu invertir el vostre temps i alguna cantitat de calers, hi trobareu probablement uns bons guies per ajudar-vos en el vostre projecte https://www.ilab.org
  

I vosaltres? Què opineu?