6 Mai 2020
Com vas arribar a ser un(a) bibliòfil(a)?
Entre els grans misteris de la creació, un és sovint oblidat en la cosmogonia clàssica: com arriba algú a ser un(a) bibliòfil(a)?
Tots recordem el primer llibre antic que vàrem comprar! En el meu cas va ser una memoria del segle XVIII en italià, la descripció d'una màquina agricola... un exemplar magnífic en gran paper blau enquadernat en la època en pergamí dorat... Tenia llavors divuit anys i havia nascut a una familia de llibreters, sempre rodejat de llibres antics.
Trenta anys més tard, millers i millers de llibres de tota mena van passar per les meves mans però la meva fascinació es queda intacte, tant pels llibres com per la història dels exemplars i dels seus anteriors poseidors.
Comparta el teu testimoni i contribueix a ensenyar al mon la diversitat increible del nostre món de bibliòfils!
I doncs... Com vas arribar a ser un(a) bibliòfil(a)?
Sóc del 1987 i en el meu cas l'amor pels llibres, en el sentit ampli de l'expressió, s'inicià a Primària i Secundària amb les lectures del col·legi per a Català i Castellà.
No fou fins a la Llicenciatura en Història quan, amb la meva primera aproximació a fons en el dret i les institucions públiques catalanes anteriors a la Nova Planta, vaig esdevenir bibliòfil en el sentit propi del terme. Ja llavors vaig voler tenir la compilació de 1704 de les Constitucions de Catalunya, però els magres recursos econòmics d'aquell moment m'ho impediren; així que em vaig haver de conformar amb la compra del facsímil en la llibreria de la Generalitat a Girona cap al 2008.
L'original no me l'he pogut comprar fins al 5 de gener del 2023, gairebé dos anys després d'haver acabat el Doctorat; tot i que durant el primer curs ja m'havia comprat el quadern de les constitucions de 1706, que vaig acabar de pagar i recollir el 16 de gener del 2016 (en el tricentenari de la publicació de la Nova Planta). Uns mesos després em vaig poder comprar la sentència més emblemàtica, la de "els melons de Cardona" (1 d'abril de 1704), del Tribunal de Contrafaccions de Catalunya (un primer prototribunal constitucional "avant la lettre").
Tot i que normalment dic que les constitucions de 1706 són el primer llibre antic que m'he comprat, realment ho fou el volum amb la segona impressió (1864) de la segona edició dels dos primers toms de la "Traducción al castellano de los Usages y demás derechos de Cataluña que no están derogados o no son notoriamente inútiles" d'en Pedro Nolasco Vives y Cebriá que em vaig comprar cap a aquell 2008 (ja llavors havia ideat el meu projecte d'"enllaçar legitimitats"). I, a més a més, poc després em compraria la primera impressió (1862 i 1863) de la segona edició dels toms tercer i quart (en sengles enquadernacions intons, que vaig obrir amb un naip acabat d'estrenar, dels fascicles que s'enviaven als subscriptors de la revista "El Foro", butlletí del Col·legi d'Advocats de Barcelona). I just ara me n'adono que encara em manca per comprar-me l'índex final!
En tot cas, així fou com em vaig endinsar en l'apassionant món de la bibliofília...
No fou fins a la Llicenciatura en Història quan, amb la meva primera aproximació a fons en el dret i les institucions públiques catalanes anteriors a la Nova Planta, vaig esdevenir bibliòfil en el sentit propi del terme. Ja llavors vaig voler tenir la compilació de 1704 de les Constitucions de Catalunya, però els magres recursos econòmics d'aquell moment m'ho impediren; així que em vaig haver de conformar amb la compra del facsímil en la llibreria de la Generalitat a Girona cap al 2008.
L'original no me l'he pogut comprar fins al 5 de gener del 2023, gairebé dos anys després d'haver acabat el Doctorat; tot i que durant el primer curs ja m'havia comprat el quadern de les constitucions de 1706, que vaig acabar de pagar i recollir el 16 de gener del 2016 (en el tricentenari de la publicació de la Nova Planta). Uns mesos després em vaig poder comprar la sentència més emblemàtica, la de "els melons de Cardona" (1 d'abril de 1704), del Tribunal de Contrafaccions de Catalunya (un primer prototribunal constitucional "avant la lettre").
Tot i que normalment dic que les constitucions de 1706 són el primer llibre antic que m'he comprat, realment ho fou el volum amb la segona impressió (1864) de la segona edició dels dos primers toms de la "Traducción al castellano de los Usages y demás derechos de Cataluña que no están derogados o no son notoriamente inútiles" d'en Pedro Nolasco Vives y Cebriá que em vaig comprar cap a aquell 2008 (ja llavors havia ideat el meu projecte d'"enllaçar legitimitats"). I, a més a més, poc després em compraria la primera impressió (1862 i 1863) de la segona edició dels toms tercer i quart (en sengles enquadernacions intons, que vaig obrir amb un naip acabat d'estrenar, dels fascicles que s'enviaven als subscriptors de la revista "El Foro", butlletí del Col·legi d'Advocats de Barcelona). I just ara me n'adono que encara em manca per comprar-me l'índex final!
En tot cas, així fou com em vaig endinsar en l'apassionant món de la bibliofília...
