4 Abr 2020
Llegeixes els teus llibres antics?
Una pregunta profana que ens fan sovint, a nosaltres llibreters de llibres rars, és si els nostres clients "llegeixen els seus llibres antics?"...
Segons una idea encara bastant comú (i - s'ha de dir - alimentada des del segle 19 pels seus retrats dibuixats en la literatura), els bibliòfils serian com "fetitxistes de llibres" obsessionats per tot tipus de detalls sense sentit i pels quals la posessió representaria el gruix del seu interès pel llibre en general.
Com a llibreter crec que puc opinar al respecte (i la lectura de varios comentaris del nostre blog ens dona uns indicis de resposta) però abans de donar el meu testimoni... m'agradaria llegir la teva opinió! Així que em limitaré a escriure la primera linia de la meva resposta: "Si, els meus clients saben llegir!...".
Ara et toca a tu expressar-te!
Si ja estàs identificat, deixa el teu comentari fent clic aqui
Per identificar-te o crear un compte, sis us plau fes clic aqui
"els meus clients saben llegir..." Confesso la meva atracció doble. A l'inici dels "temps", l' atracció era fetitxista , era la descoberta d'un món nou i meravellós. Els criteris de compra eren més de forma que de contingut, i sobretot, pel que representaven els llibres rars davant una època que valorava enormement "tot el que era nou i funcional" .Època representada per l'abandó de l' eixample i la destrucció del patrimoni arquitectònic de Barcelona.
Amb el decurs del anys, he evolucionat cap el plaer de poder llegir i gaudir de l'original... tot i que sempre queda aquell punt inicial que em va fer endinsar en aquest món...
Amb el decurs del anys, he evolucionat cap el plaer de poder llegir i gaudir de l'original... tot i que sempre queda aquell punt inicial que em va fer endinsar en aquest món...
Molt interessant, aquesta ullada enrere sobre la trajectòria d’un mateix en el mon del llibre antic. A mi, estimat Sr. "MARCH", m’ha cridat molt la atenció aquesta menció que fa d’una "època que valorava enormement ’tot el que era nou i funcional". No sé si aquesta època va quedar realment enrere... Hi reconec plenament la meva experiència actual d’una Barcelona que publicita - seguint el model d’altres grans ciutats europeas - la història i el patrimoni cultural, mentres el conjunt de la societat barcelonina (i particularment la seva part més "preparada") els menysprea i persegueix valors totalment contraris.
