El Blog

Viatge, viatge... Si hi ha una activitat humana que caracteritzi el nostre segle, potser és aquesta. Mai no havien viatjat tant, tots els mesos de l'any i en tots els continents, viatgers de totes les condicions i de totes les edats que persegueixen, cadascun, la seva pròpia aventura.

Jo mateix viatjo bastant, per la gestió dels assumptes de la llibreria: comprar llibres antics, exposar-los en salons internacionals, trobar-me amb clients, etc. I és viatjant així amb els meus llibres – com un venedor ambulant dels temps moderns - que m'he adonat que els veritables viatgers, de fet, són els llibres mateixos!

Generalment és impossible rastrejar el recorregut d'un llibre des de la seva sortida de les premses fa diversos segles fins als nostres dies. Però si ens conformem amb seguir el seu camí des de la seva incorporació a l'inventari de la llibreria, us puc assegurar que, molt sovint, el seu comptador kilomètric no té res a envejar al dels viatgers més experimentats. És cert que la majoria no tenen un passaport segellat. Tot i així, no hi deu haver molts objectes fets per la mà de l'Home (exceptuant els objectes els viatges dels quals són la raó de ser, com les maletes, no és aixi Sr. Vuitton?...) que puguin competir amb les seves peripècies a la superfície del nostre planeta.

Això segurament farà aixecar més d'una cella entre els ciutadans ecoresponsables: penseu en la petjada de carboni d'aquests venerables volums fent turisme intercontinental d'un saló de bibliofília a l'altre, com influencers saltant d'una platja de sorra fina a la següent! Però l'advocat de la defensa ens ha fet notar els següents punts:

• La petjada de carboni d'aquests avis és totalment verda, ja que durant la major part de la seva existència només han viatjat a l'esquena de l'home (el vostre servidor, el venedor ambulant), de cavall, de carreta o de vaixell de vela.


• Estan totalment fabricats a mà, a partir de materials naturals.


• Són monuments d'història, testimonis "oculars" del nostre passat, herència de la nostra civilització, missatgers dels segles i ícones fètiques de la nostra cultura. Coneixeu molts monuments fets a mà a partir de materials naturals, que sovint pesen menys d'un quilo i caben a la palma de la mà?

Sigui com sigui... imagineu-vos que vaig quedar-me sense cotxe, la setmana passada. Erem al cor d'una regió francesa magnífica, la Lozère! I vaig haver de continuar el meu viatge en tren amb el meu equipatge, la meva maleta i les meves bosses de llibres. Eren ells, els llibres, els menys estressats de tot l'equip! Ja n'havien vist d'altres... Mireu quina imatge tan orgullosa, aquest valuós document signat per Napoleó que espera pacientment el tren a l'andana!

Un tren pot amagar un altre, aquí teniu una pregunta addicional: ja que els llibres estan fets per viatjar, què penseu de les lleis que pretenen limitar la seva circulació sota el pretext de la defensa del patrimoni? Els llibres pertanyen a un territori? Necessiten un passaport que eventualment els impedeixi travessar fronteres?

Bon cap de setmana a tothom!