10 Mar 2017
L'única còpia coneguda ?
En una època en la qual cadascun dels nostres moviments està rastrejat pels ordinadors mes potents del planeta i en la qual, d'una forma o una altra, cadascun de nosaltres està sent registrat, ens complau poder presentar-los un ocell rar, un expert en discreció, un fenomen desconegut dels radars més sofisticats, i pot ser dels apassionats bibliòfils que són !
Que li sembla si li dic que aquesta obra filosòfica sobre Física, escrita per Antoine Chamerlat – un professor de filosofia en el Collège de Clermont i contemporani de Blaise Pascal (al que es fa referència en el llibre) – no figura en cap de les bases de dades i catàlegs que hem consultat ? I si li dic que el nom del seu autor tan sols apareix en una fosca col•lecció de poemes sobre la regió del Velay, a França ?
Un estrany perfecte, l'hi dic ! Fins als Big Brothers Google i Amazon mai han sentit parlar d'ell !
Ni tan sols figura en els registres del famós WorldCat, el catàleg bibliogràfic més gran del món !
Alguna vegada ha conegut a semblant il•lustre desconegut ?
Que li sembla si li dic que aquesta obra filosòfica sobre Física, escrita per Antoine Chamerlat – un professor de filosofia en el Collège de Clermont i contemporani de Blaise Pascal (al que es fa referència en el llibre) – no figura en cap de les bases de dades i catàlegs que hem consultat ? I si li dic que el nom del seu autor tan sols apareix en una fosca col•lecció de poemes sobre la regió del Velay, a França ?
Un estrany perfecte, l'hi dic ! Fins als Big Brothers Google i Amazon mai han sentit parlar d'ell !
Ni tan sols figura en els registres del famós WorldCat, el catàleg bibliogràfic més gran del món !
Alguna vegada ha conegut a semblant il•lustre desconegut ?
3 Mar 2017
Didot
Per inaugurar en aquest blog una sèrie d'articles en els quals rendirem un merescut homenatge a alguns dels grans impressors de la història, els presentem un petit llibre absolutament FABULÓS !
“ Indispensable en una col•lecció tipogràfica ” per a alguns, aquest petit llibre de contes escrit per Pierre Didot i imprès en paper vitela (una invenció anglesa recentment importada a França pels Didot), inclou notablement el famós Epître sur les progrès de l'Imprimerie, un tema en el qual els diversos membres de la dinastia Didot havien més o menys demostrat la seva vàlua : invenció de la premsa d'un cop, desenvolupament de la unitat de mesura en tipografia més popular (el “punt Didot”), o creació dels populars caràcters tipogràfics de tipus Didone - que encara fan les portades de revistes, com la de la revista de moda americana Vogue, per exemple !
Hi ha un Didot a la seva biblioteca? Si és que no, aquest magnífic petit volum podria ser la seva oportunitat !
“ Indispensable en una col•lecció tipogràfica ” per a alguns, aquest petit llibre de contes escrit per Pierre Didot i imprès en paper vitela (una invenció anglesa recentment importada a França pels Didot), inclou notablement el famós Epître sur les progrès de l'Imprimerie, un tema en el qual els diversos membres de la dinastia Didot havien més o menys demostrat la seva vàlua : invenció de la premsa d'un cop, desenvolupament de la unitat de mesura en tipografia més popular (el “punt Didot”), o creació dels populars caràcters tipogràfics de tipus Didone - que encara fan les portades de revistes, com la de la revista de moda americana Vogue, per exemple !
Hi ha un Didot a la seva biblioteca? Si és que no, aquest magnífic petit volum podria ser la seva oportunitat !
24 Feb 2017
Carlos I de Espanya, 24 de Febrer, i el numero 5
Estudiant la història, hi ha detalls i coincidències que desafien la creença, però que sabem que els agraden molt ! I a nosaltres també !
Avui, ens dirigim especialment a aquells de vostès que s'apassionen per l'astrologia, la numerologia, la aritmomancia... o per la història de l'Edat d'Or espanyola!
Avui, 24 de febrer, dia 55 de l'any, celebrem l'aniversari de Carlos d'Habsburg, més conegut com Carlos V, nascut a l’any 1500.
Carlos I d'Espanya va ser coronat emperador Carlos, cinquè del nom, en 1530... el dia 24 de febrer ! I què opinen si els recordem que el monarca es va retirar en favor del seu germà menor Fernando... endevinin-ho... el dia 24 de febrer de 1558 !
En honor a aquest home extraordinari, i per ajudar-li a resoldre els misteris d'aquestes fascinants coincidències, ens complau presentar-los De Statu Religionis et Reipublicae, Carolo Quinto Cesare, Commentarij, biografia de Carlos V en el context de la Reforma, obra de l'historiador i diplomàtic Johannes Sleidanus.
Amics de les lletres, amics dels nombres, no dubtin a compartir amb nosaltres altres sincronies i concordances !
Avui, ens dirigim especialment a aquells de vostès que s'apassionen per l'astrologia, la numerologia, la aritmomancia... o per la història de l'Edat d'Or espanyola!
Avui, 24 de febrer, dia 55 de l'any, celebrem l'aniversari de Carlos d'Habsburg, més conegut com Carlos V, nascut a l’any 1500.
Carlos I d'Espanya va ser coronat emperador Carlos, cinquè del nom, en 1530... el dia 24 de febrer ! I què opinen si els recordem que el monarca es va retirar en favor del seu germà menor Fernando... endevinin-ho... el dia 24 de febrer de 1558 !
En honor a aquest home extraordinari, i per ajudar-li a resoldre els misteris d'aquestes fascinants coincidències, ens complau presentar-los De Statu Religionis et Reipublicae, Carolo Quinto Cesare, Commentarij, biografia de Carlos V en el context de la Reforma, obra de l'historiador i diplomàtic Johannes Sleidanus.
Amics de les lletres, amics dels nombres, no dubtin a compartir amb nosaltres altres sincronies i concordances !
21 Feb 2017
Perdoni ?
3 Feb 2017
D’Holbach a Madrid o el retorn de Enigma Bibliographica !
Vostè i jo sabem que la Libreria Comellas és un lloc únic, però hem d'admetre que no som els primers llibreters que tenen el cor dividit entre els dos costats dels Pirineus...
Una prova d'això és aquest llibre , publicat en 1819 per encàrrec d'un dels nostres predecessors qui també es va enamorar de la Península Ibèrica: es tracta d'una rara edició espanyola de “La Morale Universelle” del Baró d’Holbach, encarregada per Guillaume Denné, llibreter parisenc establert a Madrid a principis del segle XIX. Impresa pel famós tipógrafo Jean-Baptiste Pinard a... Bordeus [al francès, “pinard” és l'argot per a “vi barat”], es tracta d'una còpia pirata de la traducció publicada inicialment a la capital espanyola l'any 1812.
El nebot d'un llibreter de París qui hi havia estat pres en la Bastilla per les seves publicacions il•legals, nostra llibreter s'havia especialitzat en la importació d'obres franceses censurades a Espanya. Òbviament, la difusió del llibre no va ser fàcil: el traductor perjudicat va denunciar l'edició fraudulenta, i les autoritats espanyoles no només van ordenar la destrucció de l'obra, sinó també la traducció en si va ser inclosa en l'Índex de la Inquisició espanyola !
Ni celebrem, ni recolzem les activitats fraudulentes del llibreter francès, per suposat… Però hem d'admetre que el seu amor pels llibres era veritablement passional: el seu era un amor que realment no coneixia ni fronteres, ni límits !
Els mes fidels dels nostres lectors pot ser recordaran la "Enigma Bibliographica" que publicàvem fa molt temps, i que hem decidit ressuscitar ! Tal com ho fèiem en el passat, els anirem demanant ajuda amb els misteris que de vegades no podem resoldre... Si és que accepten el repte!
En aquest cas, ens sembla que la publicació espanyola del breviari materialista de D’Holbach encara no ha donat tots els seus secrets: primer, ens preguntem per què el venerable Palau no esmenta la primera edició de 1812 (de la qual s'han conservat molts exemplars), i per què esmenta la nostra edició de Bordeus com la primera traducció a l'espanyol d'aquest text ? A més a més: si aquesta traducció va ser publicada per primera vegada en 1812, per què tan sols va ser investigada i condemnada l'any 1821 per la Inquisició ?
Bibliófilos, bibliógrafos professionals, acadèmics de tots els oficis, aquí està el seu repte !
Una prova d'això és aquest llibre , publicat en 1819 per encàrrec d'un dels nostres predecessors qui també es va enamorar de la Península Ibèrica: es tracta d'una rara edició espanyola de “La Morale Universelle” del Baró d’Holbach, encarregada per Guillaume Denné, llibreter parisenc establert a Madrid a principis del segle XIX. Impresa pel famós tipógrafo Jean-Baptiste Pinard a... Bordeus [al francès, “pinard” és l'argot per a “vi barat”], es tracta d'una còpia pirata de la traducció publicada inicialment a la capital espanyola l'any 1812.
El nebot d'un llibreter de París qui hi havia estat pres en la Bastilla per les seves publicacions il•legals, nostra llibreter s'havia especialitzat en la importació d'obres franceses censurades a Espanya. Òbviament, la difusió del llibre no va ser fàcil: el traductor perjudicat va denunciar l'edició fraudulenta, i les autoritats espanyoles no només van ordenar la destrucció de l'obra, sinó també la traducció en si va ser inclosa en l'Índex de la Inquisició espanyola !
Ni celebrem, ni recolzem les activitats fraudulentes del llibreter francès, per suposat… Però hem d'admetre que el seu amor pels llibres era veritablement passional: el seu era un amor que realment no coneixia ni fronteres, ni límits !
Els mes fidels dels nostres lectors pot ser recordaran la "Enigma Bibliographica" que publicàvem fa molt temps, i que hem decidit ressuscitar ! Tal com ho fèiem en el passat, els anirem demanant ajuda amb els misteris que de vegades no podem resoldre... Si és que accepten el repte!
En aquest cas, ens sembla que la publicació espanyola del breviari materialista de D’Holbach encara no ha donat tots els seus secrets: primer, ens preguntem per què el venerable Palau no esmenta la primera edició de 1812 (de la qual s'han conservat molts exemplars), i per què esmenta la nostra edició de Bordeus com la primera traducció a l'espanyol d'aquest text ? A més a més: si aquesta traducció va ser publicada per primera vegada en 1812, per què tan sols va ser investigada i condemnada l'any 1821 per la Inquisició ?
Bibliófilos, bibliógrafos professionals, acadèmics de tots els oficis, aquí està el seu repte !
27 Gen 2017
"Propera parada: Lesseps !"
Aquesta setmana us parlarem de un dels nostres més il•lustres compatriotes que van viure aquí a Barcelona, el diplomàtic i empresari Ferdinand de Lesseps (1805-1894). Si molts habitants de Barcelona només poden tenir una idea vaga de la personalitat del que va ser l’impulsor de la construcció del Canal de Suez, el nom de Lesseps és conegut de gairebé tothom aquí: molts han passat per la Plaça Lesseps, servida per una parada de metro del mateix nom, i els mes francòfils coneixen la prestigiosa Ecole Française Ferdinand de Lesseps, fundada per l'excònsol general de França qui havia guanyat els cors dels barcelonins durant l'aixecament popular de 1842.
En 1849, en l'apogeu de la seva carrera diplomàtica, l'emissari va ser encarregat d'una missió de conciliació entre els republicans en el poder a Roma i el Vaticà. Finalment desautoritzat per Napoleó III, en el tumultuós context de les Guerres d'Unificació d'Itàlia, ell va ser acusat de connivència amb l'enemic i anomenat a comparèixer davant l'Assemblea i el Consell d'Estat. Ferdinand de Lesseps va publicar diversos escrits en resposta a aquestes acusacions. L'últim d'ells va ser aquesta rara memòria, de la qual ens complau presentar-los un exemplar de l'edició original, en una preciosa enquadernació en pell ornamentada de l'època. El llibre constitueix, en certa mesura, el testament diplomàtic de l'home que, profundament ferit per la injustícia de la qual es considerava víctima, posaria fi a una carrera diplomàtica per la qual el seu nom és ara conegut per tots els habitants de Barcelona.
En 1849, en l'apogeu de la seva carrera diplomàtica, l'emissari va ser encarregat d'una missió de conciliació entre els republicans en el poder a Roma i el Vaticà. Finalment desautoritzat per Napoleó III, en el tumultuós context de les Guerres d'Unificació d'Itàlia, ell va ser acusat de connivència amb l'enemic i anomenat a comparèixer davant l'Assemblea i el Consell d'Estat. Ferdinand de Lesseps va publicar diversos escrits en resposta a aquestes acusacions. L'últim d'ells va ser aquesta rara memòria, de la qual ens complau presentar-los un exemplar de l'edició original, en una preciosa enquadernació en pell ornamentada de l'època. El llibre constitueix, en certa mesura, el testament diplomàtic de l'home que, profundament ferit per la injustícia de la qual es considerava víctima, posaria fi a una carrera diplomàtica per la qual el seu nom és ara conegut per tots els habitants de Barcelona.
20 Gen 2017
D'una inauguració a una altra
Mentres el món està pendent de la cerimònia a Washington, D.C., en el dia en què, per cert, és l'aniversari del naixement del rei Carlos III d'Espanya (20 de gener de 1716 - 14 de desembre de 1788), hem decidit evocar una altra inauguració.
Ens complau presentar-vos una còpia del Triumpho mayor de Alcides (1760), obra que el poeta granadí Francisco Scotti Fernández de Còrdova (1704-1770) va compondre per a les celebracions de la coronació del monarca espanyol, i que va ser impresa pel mestre tipògraf Joaquín Ibarra.
L'obra d’en Scotti és una obra teatral d'inspiració clàssica, protagonitzada per grans figures de la mitologia grega com Teseu o les Amazones, i que culmina en una apoteosi de cançons i balls dedicats a la glòria del rei i la reina, María-Amelia de Sajonia. Interessantment, la lloa introductòria esta protagonitzada per encarnacions alegóricas de virtuts com la Lleialtat, la Justícia, el Valor, el Mèrit, la Liberalitat, l'Enginy o la Benignitat
Tant de bo aquestes virtuts acompanyin també l'entrada en funcions del 45.o President dels Estats Units d'Amèrica, la independència del qual va ser facilitada per l'acció del mateix Carlos III.
Ens complau presentar-vos una còpia del Triumpho mayor de Alcides (1760), obra que el poeta granadí Francisco Scotti Fernández de Còrdova (1704-1770) va compondre per a les celebracions de la coronació del monarca espanyol, i que va ser impresa pel mestre tipògraf Joaquín Ibarra.
L'obra d’en Scotti és una obra teatral d'inspiració clàssica, protagonitzada per grans figures de la mitologia grega com Teseu o les Amazones, i que culmina en una apoteosi de cançons i balls dedicats a la glòria del rei i la reina, María-Amelia de Sajonia. Interessantment, la lloa introductòria esta protagonitzada per encarnacions alegóricas de virtuts com la Lleialtat, la Justícia, el Valor, el Mèrit, la Liberalitat, l'Enginy o la Benignitat
Tant de bo aquestes virtuts acompanyin també l'entrada en funcions del 45.o President dels Estats Units d'Amèrica, la independència del qual va ser facilitada per l'acció del mateix Carlos III.
13 Gen 2017
Les campanyes de Zola
« J'accuse! »... Tothom coneix la famosa carta oberta de Zola, publicada en el diari francès L'Aurore el 13 de gener de 1898... i que avui compleix 119 anys.
En el dia en què celebrem el seu aniversari, citem al mestre, qui sempre va intentar reconciliar literatura i periodisme: « Un torna a la premsa com a vells amors, perquè la premsa és vida, és acció, estimulant i triomfant. I quan ho deixa, mai pot jurar que serà per sempre...».
Adquirida la seva reputació com a escriptor, Zola seguiria donant gran importància a la premsa, a través de la qual va dirigir les seves nombroses campanyes públiques.
Un dels recopilatoris d'articles de premsa que va donar a publicar es titula precisament « Une Campagne ». Publicats originalment en el diari francès Le Figaro entre 1880 i 1881, els « articles polèmics » van ser recopilats en un sol volum que va veure la llum en 1882. Ens complau presentar-los un exemplar excepcional de la seva primera edició, un dels deu exemplars impresos en « papier de China ».
En el dia en què celebrem el seu aniversari, citem al mestre, qui sempre va intentar reconciliar literatura i periodisme: « Un torna a la premsa com a vells amors, perquè la premsa és vida, és acció, estimulant i triomfant. I quan ho deixa, mai pot jurar que serà per sempre...».
Adquirida la seva reputació com a escriptor, Zola seguiria donant gran importància a la premsa, a través de la qual va dirigir les seves nombroses campanyes públiques.
Un dels recopilatoris d'articles de premsa que va donar a publicar es titula precisament « Une Campagne ». Publicats originalment en el diari francès Le Figaro entre 1880 i 1881, els « articles polèmics » van ser recopilats en un sol volum que va veure la llum en 1882. Ens complau presentar-los un exemplar excepcional de la seva primera edició, un dels deu exemplars impresos en « papier de China ».
| Pàgina 8 de 10 | 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 |
